Així no es pot.

El Consell Ciutadà de Podem Terrassa juntament amb el cercle de Podem Terrassa porta desenvolupant la seva tasca de manera totalment voluntària i no remunerada des del gener del 2015, data en què va ser elegit pels inscrits per representar el partit a la ciutat. En aquests gairebé tres anys han estat moltes les activitats realitzades sense suport econòmic de cap tipus amb actes, xerrades, debats, manifestacions, reunions, campanyes electorals, propostes institucionals, suport a conflictes laborals, ajuda i assessorament a la ciutadania.

Podem Terrassa lamenta profundament la situació que aquesta patint la Ciutat de Terrassa i, especialment, els votants i simpatitzants de Terrassa en Comú. Podem Terrassa va decidir integrar-se en la confluència municipal per la necessitat d’una nova forma de fer política acompanyada d’un projecte de ciutat renovador i participatiu amb un estricte codi ètic per posar la política al servei dels ciutadans i no a l´ inrevés. Aquest projecte renovador mai ho va ser ja que les formes d’organització i presa de decisions no es diferencien de la resta de partits i tot i que Tec va fer bandera de la necessitat d’acabar amb la connivència del partit socialista amb els interessos econòmics de la Ciutat que prioritzen els interessos individuals enfront dels interessos generals. El que hem pogut constatar durant tot el temps de legislatura és que TEC no té capacitat per a liderar un projecte de canvi a la nostra ciutat, convertint-se’n en un clar obstacle per aconseguir regenerar la vida política a la nostra ciutat. TEC ja va intentar amb ERC formar un govern de coalició, amb un clar caràcter independentista, per intentar arrabassar l’alcaldia al PSC. Demanant, fins i tot, al PDCAT que donés suport al canvi embolicant-se en la bandera, per arrossegar-los en el seu intent d’ocupar la butaca de l’alcaldia a negociacions que va dur a terme abans de les eleccions i que, finalment, van estar obligats a consultar a la militància mitjançant votació per les fortes pressions que vam exercir.

Tec va ser capaç inclús d’oferir-se per governar amb el Psc a finals del 2016 sense cap contingut programàtic ni condició política amb el qual va aconseguir trencar relacions amb ERC, els quals el van arribar a acusar de traïdor. Per últim, el Psc va declinar formar govern amb Terrassa en Comú per la manca de confiança dels dirigents del govern respecte a la capacitat de Xavi Matilla de liderar el seu grup polític. Aquesta situació es torna a repetir en aquests moments, anant més enllà fins al punt d’oferir a l¡antiga Convergència i Unió un lloc al govern a la ciutat, un partit que ha aconseguit embolicar-se en la bandera per desviar l’atenció sobre els casos de corrupció que l’han envoltat per tractar d’evitar el càstig a les urnes. Tec continua amb la mateixa dinàmica opaca i amb una manca total de transparència respecte la presa de decisions rellevants que ens afecten a tots els integrants de la confluència.

Els errors morals i estratègic col•loquen a la confluència política en una posició perillosa i incòmoda ja que es projecta una imatge d’agència de col•locació més que de formació política transformadora. A això hem d’afegir la manca de transparència respecte a la contractació de persones que estan treballant al grup municipal i la destinació dels ingressos així com els pactes cuinats a despatxos. L’última actuació política inadmissible del cap de l’oposició va ser l’abstenció al ple municipal sobre la declaració de persona non grata del rei felip VI i del delegat del govern a Catalunya, qui va justificar les carregues policials de l’1 d’octubre. No entenem que no es reprovi a l’actual monarca tenint en compte el paper que ha jugat donant suport a les mesures adoptades pel Partit Popular i el PSOE de retallades de llibertats i vulneració de drets civils basics.

No menys important és la intervenció que des de Madrid s’ha fet sobre Podem, imposant una consulta que els militants ja havíem contestat negativament i que ha fet que el Secretari General hagi hagut de dimitir per no acceptar les imposicions que l’obligaven a acceptar a anar a les eleccions amb Catalunya en Comú. Entenem que aquesta ingerència és totalment inacceptable per a un partit que vol construir les seves estructures i prendre les decisions de baix a dalt donant el protagonisme als seus militants mitjançant el vot.

Per tant, al nostre parer, l’única sortida raonable és presentar la dimissió com a consell ciutadà municipal i militants de Podem per d’aquesta manera fer un pas al costat perquè siguin altres els que defensin un tipus de fer política amb el qual ja no ens sentim identificats. Avui, Podemos no és per a nosaltres el partit al qual ens vàrem integrar en 2014 i, per tant, no té cap sentit seguir representant-lo. Volem també demanar “disculpes” a aquells companys “que s’hagin vist decebuts per les nostres decisions” i als ciutadans “per no haver sabut construir a nivell local una alternativa millor al ja existent”.

Marxem amb el cap ben alt i les butxaques buides amb l’esperança que d’aquí a un temps tornem des d’altres espais per ajudar a construir una ciutat al servei de les persones des de l’esperit del 15M.